CAS A : B.B.V.

A partir d’aquí ja concretem més en cada cas. Aquest és el cas A: B.B.V i el qual explicaré les fases subratllades (fase 3,4, 5 i 6). La resta de fases les durem a terme a partir del maig i ja us aniré posant al dia.

FASES	CAS A : B.B.V	CAS B: I.M.R.A	CAS C: I.S
1. Recollida protocol de demanda d’informació de l’ EAP al CDIAP	X	X	X
2. Reunió Poblacions	X	X	X
3.Valoracions Llar d’Infants	X
4.Valoracions Seu de l’EAP - famílies	X	X	X
5.Coordinació amb professionals de l’equip (EAP) per parlar dels casos amb afectació motriu	X	X	X
6. Elaboració fulls de registre d’observació Llars d’Infants.	X	X	X
7. Visita a la Llar d’ Infants (2a valoració)	X
8. Reunió famílies.	X	X	X
9.Informar als centres receptors dels alumnes (si és necessari) si són alumnes de necessitats educatives especials (planifircar mesures i suports necessaris per donar una resposta educativa adequada). Si no són alumnes NEE no caldrà establir contacte (depèn casos )	X	X	X

A partir d’aquí anem a la següent fase i és on observem canvis segons el cas a treballar ja que el treball continuarà a la Llar d’Infants. Per tant aquí ja podrem concretar més. El nen l’anomenarem B.B.V però posem-nos en antecedents:

- Rebuda fitxa del Protocol de demanda CDIAP on informa de les dades bàsiques que en el post anterior us he mostrat (Població, noms i cognoms, data de naixement, telèfon de contacte, el nom de la Llar d’Infants on està escolaritzat, professionals CDIAP que intervenen que seran el psicòleg i la fisioterapeuta i si hi ha coneixença del centre on en principi a família vol escolaritzar al nen). Aquesta última dada és important ja que si coneixem el nom de centre serà adequat que un dels dos psicopedagogs que faci la valoració sigui el referent en el centre.

No sé si coneixeu gaire el funcionament de l’ EAP però cada psicopedagog que una sèrie de centres on realitza la intervenció i on és el referent vers la resta de professionals de l’EAP. Per tant crec que conèixer el centre facilita aquesta feina. Si no es coneix no hi ha problema ja que la informació arribarà a centre si és necessària però en casos que el nen/a entra sense cap dictamen ni informe d’inici d’escolaritat el centre no està informat de res (ja que no es considera necessari perquè l’alumna no necessita cap mesura ni suport específic ni diferent de la resta) però si coneixem el centre i a l’hora de fer la valoració hi ha el psicopedagog/ga referent sempre es coneix millor la informació.

Després ja coneixem les característiques personals del nen i les característiques del cas. En aquest cas era un nen prematur de 26 setmanes el qual després de néixer va patir una hemorràgia cerebral i va haver-hi alguna seqüela. Actualment era alguna seqüela motriu però continuaven valorant l’evolució per seguiments mèdics. Presentant un bloc estimat de 2.

Després de posar-nos en antecedents vers la fase 1 i la elaboració de la graella en la fase 2, ja podem passar a la fase 3:

FASE 3: Valoracions Llar d’Infants DATA: diversos matins entre febrer i març 2018 HORES: 1h /cas(1h)

Objectius: Obtenir informació sobre l’alumne/a, les seves característiques i les seves necessitats educatives. Destinataris/àries: alumnat

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Visita a la Llar d’Infants per observar l’alumne en el context educatiu 2. Compartir informació amb les mestres.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Observació Llar d’infants 2. Reunió mestres Llar d’Infants 3. Registre observació sistemàtica (professionals Llar d’Infants)

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. S’ha obtingut informació necessària? 2. S’han compartit informacions amb la Llar d’Infants de forma col·laborativa?

En aquesta fase vam anar juntament amb dos psicopedagogs de l’EAP i la fisioterapeuta de l’ EAP a la Llar d’Infants. Vam estar a l’aula realitzant observació en el context educatiu del nen; veient com es relacionava amb els companys, la parla, l’execució de rutines i activitats i vam parlar amb les tutores sobre com veien al nen en el seu dia a dia.

Observació:

- Comunicació i llenguatge: Pràcticament no hi ha llenguatge.

- Poca relació amb els companys. Va molt a la seva.

- No realitza pràcticament demandes als tutors però té ganes de jugar i ens busca perquè el seguim.

-Joc no dona significat als objectes. Els llança. No busca als altres per jugar. No participa en jocs de grup

- No control esfínters. Pot anar sol al WC.

- Motriument: parlarem posteriorment amb la fisioterapeuta.

- Dificultats per fer cas a les tutores i si se’l renya s’enfada.

- Reconeix la seva fotografia i també la d’algun company d’aula.

- Fa encaixos

Abans de marxar de la Llar d’Infants vam donar un registre d’observació per tal d’obtenir la màxima informació i aproximació del Nivell Actual de Capacitats/competències (NAC) per tal de conèixer el funcionament en aspectes d’autonomia personal i social (desplaçament, control postural i habilitats motrius, consciència de les necessitats bàsiques, noció de tenir cura, relació amb l’entorn,relacions afectives, noció de compartir), comunicatius (intenció comunicativa no verbal, verbal, context de comunicació, formes lingüístiques), interès pel joc, característiques de l’entorn social i familiar, etc.

Acordem tornar al maig per fer una altra visita a la Llar d’Infants per tal de poder primer amb la família i obtenir més informació.

La veritat és que l’experiència ha estat molt bona ja que mai havia anat a fer una observació en una Llar d’ Infants i m’ha semblat molt enriquidor, el fet de veure els nens en el seu context educatiu real és interessant . La meva reflexió la puc resumir en:

- Gran quantitat de feina que implica la valoració dels diferents casos. És a dir no només es tracta d’una observació o una valoració puntual, sinó que la intervenció va molt més enllà.

- De les tres fases en que he participat, la 3a és la que m’ha semblat més motivadora, ja que és la que he tingut contacte directa amb en nen i en el context real a nivell educatiu, ja que sovint no té res a veure com funciona a casa. A part de conèixer pex. El registre d’observació sistemàtica l’he posat en pràctica. Fet que ha permès obtenir molta més informació de l’alumne.

-Encara queda feina per fer però fer-ho a més a més de forma conjunta amb altres professionals que intervenen a l’EAP m’ha semblat molt interessant, ja que la intervenció per part de la fisioterapeuta era poc coneguda i és molt interessant.

FASE 4: Valoracions Seu de l’EAP DATA: tardes dimarts/dijous Febrer i Març 2018 HORES: 1h/cas (2h)

Objectius: Obtenir informació sobre l’alumne/a, les seves característiques i les seves necessitats educatives. Destinataris/àries: alumnat i família.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Presentació família. 2. Compartir informació rellevant (dades mèdiques, desenvolupament de l’infant, dades familiars,...)

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Reunió 2. Observació 3. Documents mèdics o altres.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. S’ha establert una conversa positiva on s’han compartit informacions.

Si continuem amb el cas del B.B.V. després de la valoració en la Llar d’Infants també vam fer una valoració a la seu de l’EAP amb l’objectiu d’obtenir més informació per part de la família.

Aquesta fase va ser realment interessant ja que va aparèixer la família. Inicialment la meva tutora va fer les presentacions i va explicar una mica quina era la nostra tasca i quina era la nostra finalitat. La veritat és que acompanyar a la família en tot aquest procés ho vaig trobar realment molt interessant. La veritat és que cada família és diferent i per consegüent les seves necessitats també són diferents.

Anem a concretar els casos...

El cas del B.B.V.

• Partim de la informació obtinguda en la llar d’Infants.
• Assistents: mare, pare i nen. Dos psicopedagogs EAP i jo (estudiant en pràctiques).

Informacions extretes:

• Pares expliquen prematuritat i que va estar més de 3 mesos a la incubadora.
• No sortia gaire de casa per evitar que es posés malalt, ja que sovint s’hi posava i volien protegir-lo.
• Inici llar d’Infants a P2.
• No jugaven gaire amb ell.
• Molt sobre protegit
• A casa no té límits.
• A nivell comunicatiu li demanen sobre quina és la llengua materna i comenten que mare és portuguesa i li parla portuguès. El pare polac i li parla polonès. L’avi català i li parla català i el castellà el té present a la TV segons comenten. A l’escola normalment el català i alguna vegada el castellà.
• Els psicopedagogs li van explicar la observació a la llar d’Infants i com des del seu punt de vist cal donar-li temps per tal que continuï el desenvolupament que va fent. Es va informar que cap al Maig tornaran a la Llar d’Infants a fer una altra valoració per comparar l’evolució durant aquests mesos i a recollir el full de valoració que s’ha donat a la Llar d’Infants i que seria adequat aprofitar la intenció comunicativa que presenta, mantenir el torn de paraula i fomentar el joc simbòlic.

FASE 5 : Coordinació amb professionals de l’equip (EAP) per parlar dels casos amb afectació motriu DATA: tardes dimarts/dijous Febrer i Març 2018 HORES: 1h

Objectius: Compartir informacions de l’alumna i les seves necessitats educatives i/o d’equipament específic de l’alumnat amb afectació motriu. Destinataris/àries: fisioterapeuta EAP

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Coordinació amb la fisioterapeuta de l’EAP per compartir informacions i concretar les necessitats educatives.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Reunió.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. S’ha realitzat una reunió col·laborativa? 2. S’ha obtingut la informació necessaria vers les necessitats educatives derivades d’afectació motriu així com la necessitat d’equipament específic per a l’escolarització?

En aquesta fase vam fer una reunió a la seu de l’EAP amb els dos psicopedagogs de l’EAP (un d’ells la meva tutora) i la fisioterapeuta de l’EAP per tal de parlar de les característiques motrius, ja que és un nen atès per la fisioterapeuta del CDIAP i necessitàvem obtenir més informació, per tal de saber si hi havia necessitats educatives derivades d’una diversitat funcional d’origen motriu. La fisioterapeuta ens va informar que era un nen que no seria d’atenció periòdica per part de la fisioterapetua de l’EAP, així com no era susceptible de dictàmen per discapacitat motriu. Hi havia una afectació més evident en una extremitat superior que en l’altre però era funcional. Vam acordar que si el centre tenia alguna demanda o dubte quan en nen iniciés P3 el curs vinent ja hi aniria. Per tant el tema més motriu queda subjecte a demanda per part del centre una vegada escolaritzat (si és necessari). La valoració de la reunió és molt positiva ja que el treballar dins de l’EAP amb un altre perfil professional és motivador. La fisioterapeuta em va explicar el nou mar d’actuació que tenen elles al centre i realment hem fer veure la seva feina d’una altra manera, no centrada en la rehabilitació dels alumnes amb discapacitat motriu sinó per habilitar i fomentar la participació dels alumnes en totes les àrees curriculars. Per tant la seva intervenció té un plantejament diferent del que jo em pensava inicialment.

FASE 6 : Elaboració fulls de registre d’observació Llars d’Infants. DATA: Febrer i Març HORES: 1h/ cas

Objectius: complimentar el full de registre on es contempli el nivell competencial del nen/a mitjançant la observació sistemàtica. Destinataris/àries: nens i nenes Llar d’Infants / educadores Llar

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Omplir de forma conjunta els dos psicopedagogs el NAC per concretar la observació realitzada a la Lla d’Infants.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Observació . 2. Complementació registre col·laborativament.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.S’ha pogut observar el nen/a a la llar d’infants? 2. S’ha pogut complimentar el full de registre d’observació? S’han compartit i intercanviat impressions amb les professionals de la Llar d’infants?

A partir de la observació feta a la llar d’Infants vam omplir el Nivell Actual de Capacitats/competències (NAC) comentat anteriorment per tal de conèixer el funcionament en aspectes d’autonomia personal i social (desplaçament, control postural i habilitats motrius, consciència de les necessitats bàsiques, noció de tenir cura, relació amb l’entorn,relacions afectives, noció de compartir), comunicatius (intenció comunicativa no verbal, verbal, context de comunicació, formes lingüístiques), interès pel joc, característiques de l’entorn social i familiar, etc.